Abstracció Post Pictòrica
ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA
Deixem aquí el link del power point de la nostra presentació d'Abstracció Postpictòrica:
Deixem aquí el link del power point de la nostra presentació d'Abstracció Postpictòrica:
L’abstracció postpictòrica o nova abstracció és un terme que neix per un crític d’art anomenat Clement Greenberg, que va titular una exposició al Museu d’art del comtat de Los Ángeles amb aquest concepte després d’haver percebut que un nou moviment pictòric que derivava de l’expressionisme abstracte (anys quaranta i cinquanta) estava naixent. Aquest nou moviment afavoria les obertures i claredat de les superfícies pictòriques, en contrast amb les superfícies denses de aquesta última corrent. Situem el naixement d’aquest moviment als anys 60.
Clement Greenberg fou un crític, col·leccionista d’art, periodista i historiador d’art estatunidenc que va néixer el 1909. Va estudiar a la Universitat de Syracuse de Nova York. Els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Greenberg va considerar que era a Estats units on neixen els millors artistes avantguardistes i no pas a Europa. Amb el temps, el crític creia que alguns expressionistes abstractes estaven quedant reduïts en subconjunts i va ser llavors quan va incloure una nova sèrie d’artistes que treballaven un nou moviment anomenat abstracció postpictòrica.
PER QUÈ SORGEIX (ideologia i característiques)
Es considera que l’origen principal d’aquesta tendència es troba dins els estudis sobre psicologia de les formes que es realitzaven a la Bauhaus, que es dedicava a estudiar com la psicologia es podia aplicar a altres disciplines alienes a ella, com per exemple, en aquest cas, les formes. Aquesta ideologia va ser més tard difosa per Estats Units per Josef Albers, que havia sigut professor de la Bauhaus a Alemania, i que es va mudar a Estats Units quan l’escola va tancar per la pressió del nazisme.
Aquest tipus de pintura no es basa en cap tipus de missatge místic o religiós, sinó que defensa la existència de la pintura per si mateixa, dedicant-se als llenços de grans dimensions que utilitzen únicament el color de forma absoluta.
Es poden distingir dues tendències dins d’aquesta: el Color Field i el Hard Edge.
Color Field
Aquest estil, que es va popularitzar a Nova York durant els anys 40 i 50, es caracteritza per els amplis camps de color, que formen superfícies uniformes de colors sòlids i un pla llis a la imatge. Quan més endavant, als anys 50 i 60, aquest estil es va estendre per Canadà, Gran Bretanya i la costa est d’Estats Units, es van utilitzar franges de colors, formes geomètriques i motius que recorden a la naturalesa i el paisatge.
Hard Edge
Aquest estil es popularitza als Estats Units durant els anys seixanta, i es caracteritza per l’ús de transicions de color abruptes entre els diferents espais, utilitzant sobretot línies rectes, encara les corbes també són molt utilitzades. Es diferencia molt del Color Field per aquest motiu, ja que en aquest últim els plans de color es fan d’una manera molt suau, acoplant la imatge en un únic pla, mentre que en el Hard Edge els diversos colors es tallen entre ells amb l’ús de formes geomètriques i d’aquest contorns nítids.
PAÏSOS ON ES DESENVOLUPA I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
Aquest moviment neix a Estats Units, i no va evolucionar a gaires altres llocs. El Color Field va ser l’únic estil que es va estendre, sobretot per altres països anglosaxons com Canadà o Gran Bretanya. L’època on es van produïr més quadres d’aquest estil van ser els anys seixanta, però alguns artistes han seguit fent obres pertanyents a aquest moviment més endavant, com per exemple Ellsworth Kelly, que a la dècada del 2000 va pintar algun quadre d’aquest estil, com per exemple, Blue Yellow Red.
D’aquesta manera doncs, aquest moviment va substituïr l’expressionisme abstracte durant els anys setanta. Conforme va seguir avançant en diferents direccions, va confluir en el desenvolupament d’altres tendències com el minimalisme i l’abstracció lírica.
ARTISTES DESTACATS
Dels 31 artistes que van participar en la primera exposició que va ser batejada amb el nom de l’abstracció postpictòrica aquests n’eren els més destacats: Walter Darby Bannard, Jack Bush, Gene Davis, Thomas Downing, Friedel Dzubas, Sam Francis, Helen Frankenthaler, Al Held, Ellsworth Kelly, Nicholas Krushenick, Alexander Liberman, Morris Louis, Howard Mehring, Kenneth Noland, Jules Olitski, Frank Stella etc.
Un dels artistes principals que destaquen en l’abstracció postpictòrica és Frank Stella, que va crear unes obres molt singulars que es distingeixen de les altres pertanyents a aquest estil ja que el llenç deixa de ser rectangular i adopta altres formes geomètriques.
Un altre artista molt destacat va ser Kenneth Noland, que amb les seves pintures va ajudar a consolider l’estil del Color Field. Aquest pintor va passar per varis estils, com l’expressionisme abstracte precedent a aquest moviment o el minimalisme que va sorgir més endavant.
OBRES I ANÀLISI I/O COMENTARI
MATERIALS I TÈCNIQUES
Els artistes d’aquest estil solien treballar amb pintura acrílica, aplicant-la directament sobre el llenç. S’utilitzen grans pinzellades per tal de crear aquestes extensions tan grans de color. Una altra tècnica molt utilitzada també és vessar la pintura directament sobre la tela.
WEBGRAFIA:
Comentarios
Publicar un comentario