PRÀCTICA ARTÍSTICA
PRÀCTICA ARTÍSTICA
Primer de tot, deixem aquí el vídeo que hem realitzat com a resultat del nostre treball. Més endavant, hi ha la nostra experiència escrita i desenvolupada, i algunes fotos del procés!!!
ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA
Aquest estil, que es va popularitzar a Nova York durant els anys 40 i 50, es caracteritza per els amplis camps de color, que formen superfícies uniformes de colors sòlids i un pla llis a la imatge. Quan més endavant, als anys 50 i 60, aquest estil es va estendre per Canadà, Gran Bretanya i la costa est d’Estats Units, es van utilitzar franges de colors, formes geomètriques i motius que recorden a la naturalesa i el paisatge.
Hard Edge
Aquest estil es popularitza als Estats Units durant els anys seixanta, i es caracteritza per l’ús de transicions de color abruptes entre els diferents espais, utilitzant sobretot línies rectes, encara les corbes també són molt utilitzades. Es diferencia molt del Color Field per aquest motiu, ja que en aquest últim els plans de color es fan d’una manera molt suau, acoplant la imatge en un únic pla, mentre que en el Hard Edge els diversos colors es tallen entre ells amb l’ús de formes geomètriques i d’aquest contorns nítids.
En la dècada de 1950, en el període de la cultura armari (període anterior a la revolució sexual i els disturbis de Stonewall), els drag shows es van tornar populars en els establiments de clientela homosexual, com els bars gai. La estètica camp va començar a recórrer al drag per a la personificació de la ironia en les arts, valent-se del vestuari efeminat de figures masculines per formular una intenció còmica dins de la cultura massiva i els seus mitjans de comunicació. Aviat es van fer habituals els temes del camp i el drag com un element d'explotació fílmica, convertint-se el drag en un element associat amb la cultura gai per la seva recurrència en l'estètica camp.
És per això que el drag es va popularitzar, i actualment, amb la cada cop més gran influència del moviment en la mass media, com per exemple, en programes com RuPaul Drag Race, que té una gran audiència a nivell mundial, l'estètica relacionada amb les drag queens, que en principi copiava i exagerava aspectes de la feminitat, ha adquirit un significat propi en ella mateixa, desfent-se molts cops del seu significat original i associant cada cop més el drag a una manifestació artística que barreja completament el gènere i que té un valor en ella mateixa.
Per aquest motiu, creiem apropiat relacionar un moviment com l'Abstracció Post-Pictòrica, que a partir de les formes i els colors els quadres adquireixen un significat propi, amb la cultura drag, que s'ha creat un lloc en el món de les arts que s'ha anat separant de les seves arrels per aconseguir una estètica única i pròpia identificable i interpretable a través només de la visió de l'ara, sense haver de conèixer les referències o la procedència.
A la nostra pràctica artística volem grabar un vídeo d’una duració d'uns 2 minuts en el qual es combinin plans de dues escenes diferents: en primer lloc, un pla zenital on es veurà un gran llençol on pintarem un quadre a l’estil dels Shaped Canvas de Frank Stella, i per altra banda, un primer pla de la cara d’una nosaltres, que estarem maquillant amb un estil drag. Es combinaran plans de ambdós escenes a càmara ràpida, per tal de mostrar una comparació entre el moviment de l’abstracció post-pictòrica amb el de la cultura drag. Acompanyarem el vídeo amb música, com també una veu en off que explicarà algunes característiques d’aquest corrent que també son aplicables a la cultura drag.
Primer de tot, deixem aquí el vídeo que hem realitzat com a resultat del nostre treball. Més endavant, hi ha la nostra experiència escrita i desenvolupada, i algunes fotos del procés!!!
L’abstracció postpictòrica o nova abstracció és un terme que neix per un crític d’art anomenat Clement Greenberg, que va titular una exposició al Museu d’art del comtat de Los Ángeles amb aquest concepte després d’haver percebut que un nou moviment pictòric que derivava de l’expressionisme abstracte (anys quaranta i cinquanta) estava naixent. Aquest nou moviment afavoria les obertures i claredat de les superfícies pictòriques, en contrast amb les superfícies denses de aquesta última corrent. Situem el naixement d’aquest moviment als anys 60.
Clement Greenberg fou un crític, col·leccionista d’art, periodista i historiador d’art estatunidenc que va néixer el 1909. Va estudiar a la Universitat de Syracuse de Nova York. Els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Greenberg va considerar que era a Estats units on neixen els millors artistes avantguardistes i no pas a Europa. Amb el temps, el crític creia que alguns expressionistes abstractes estaven quedant reduïts en subconjunts i va ser llavors quan va incloure una nova sèrie d’artistes que treballaven un nou moviment anomenat abstracció postpictòrica.
Es considera que l’origen principal d’aquesta tendència es troba dins els estudis sobre psicologia de les formes que es realitzaven a la Bauhaus, que es dedicava a estudiar com la psicologia es podia aplicar a altres disciplines alienes a ella, com per exemple, en aquest cas, les formes. Aquesta ideologia va ser més tard difosa per Estats Units per Josef Albers, que havia sigut professor de la Bauhaus a Alemania, i que es va mudar a Estats Units quan l’escola va tancar per la pressió del nazisme.
Aquest tipus de pintura no es basa en cap tipus de missatge místic o religiós, sinó que defensa la existència de la pintura per si mateixa, dedicant-se als llenços de grans dimensions que utilitzen únicament el color de forma absoluta.
Es poden distingir dues tendències dins d’aquesta: el Color Field i el Hard Edge.
Color Field
Aquest estil, que es va popularitzar a Nova York durant els anys 40 i 50, es caracteritza per els amplis camps de color, que formen superfícies uniformes de colors sòlids i un pla llis a la imatge. Quan més endavant, als anys 50 i 60, aquest estil es va estendre per Canadà, Gran Bretanya i la costa est d’Estats Units, es van utilitzar franges de colors, formes geomètriques i motius que recorden a la naturalesa i el paisatge.Hard Edge
Aquest estil es popularitza als Estats Units durant els anys seixanta, i es caracteritza per l’ús de transicions de color abruptes entre els diferents espais, utilitzant sobretot línies rectes, encara les corbes també són molt utilitzades. Es diferencia molt del Color Field per aquest motiu, ja que en aquest últim els plans de color es fan d’una manera molt suau, acoplant la imatge en un únic pla, mentre que en el Hard Edge els diversos colors es tallen entre ells amb l’ús de formes geomètriques i d’aquest contorns nítids.
Aquest moviment neix a Estats Units, i no va evolucionar a gaires altres llocs. El Color Field va ser l’únic estil que es va estendre, sobretot per altres països anglosaxons com Canadà o Gran Bretanya. L’època on es van produïr més quadres d’aquest estil van ser els anys seixanta, però alguns artistes han seguit fent obres pertanyents a aquest moviment més endavant, com per exemple Ellsworth Kelly, que a la dècada del 2000 va pintar algun quadre d’aquest estil, com per exemple, Blue Yellow Red.
D’aquesta manera doncs, aquest moviment va substituïr l’expressionisme abstracte durant els anys setanta. Conforme va seguir avançant en diferents direccions, va confluir en el desenvolupament d’altres tendències com el minimalisme i l’abstracció lírica.
ARTISTES DESTACATS
Dels 31 artistes que van participar en la primera exposició que va ser batejada amb el nom de l’abstracció postpictòrica aquests n’eren els més destacats: Walter Darby Bannard, Jack Bush, Gene Davis, Thomas Downing, Friedel Dzubas, Sam Francis, Helen Frankenthaler, Al Held, Ellsworth Kelly, Nicholas Krushenick, Alexander Liberman, Morris Louis, Howard Mehring, Kenneth Noland, Jules Olitski, Frank Stella etc.
Un dels artistes principals que destaquen en l’abstracció postpictòrica és Frank Stella, que va crear unes obres molt singulars que es distingeixen de les altres pertanyents a aquest estil ja que el llenç deixa de ser rectangular i adopta altres formes geomètriques.
Un altre artista molt destacat va ser Kenneth Noland, que amb les seves pintures va ajudar a consolider l’estil del Color Field. Aquest pintor va passar per varis estils, com l’expressionisme abstracte precedent a aquest moviment o el minimalisme que va sorgir més endavant.
CULTURA DRAG
La cultura drag es dedica a agafar elements de la feminitat i exagerar-los per tal de crear un personatge que burla els estereotips de gènere adquirint unes característiques exagerades que difuminen les barreres de la masculinitat i la feminitat. La cultura drag s'ha desenvolupat des de fa molts anys, i a part de drag queens, també existeixen les faux queens, que són dones que creen un personatge semblant a les de les drag queens però amb la diferència de sexe.
En la dècada de 1950, en el període de la cultura armari (període anterior a la revolució sexual i els disturbis de Stonewall), els drag shows es van tornar populars en els establiments de clientela homosexual, com els bars gai. La estètica camp va començar a recórrer al drag per a la personificació de la ironia en les arts, valent-se del vestuari efeminat de figures masculines per formular una intenció còmica dins de la cultura massiva i els seus mitjans de comunicació. Aviat es van fer habituals els temes del camp i el drag com un element d'explotació fílmica, convertint-se el drag en un element associat amb la cultura gai per la seva recurrència en l'estètica camp.És per això que el drag es va popularitzar, i actualment, amb la cada cop més gran influència del moviment en la mass media, com per exemple, en programes com RuPaul Drag Race, que té una gran audiència a nivell mundial, l'estètica relacionada amb les drag queens, que en principi copiava i exagerava aspectes de la feminitat, ha adquirit un significat propi en ella mateixa, desfent-se molts cops del seu significat original i associant cada cop més el drag a una manifestació artística que barreja completament el gènere i que té un valor en ella mateixa. Per aquest motiu, creiem apropiat relacionar un moviment com l'Abstracció Post-Pictòrica, que a partir de les formes i els colors els quadres adquireixen un significat propi, amb la cultura drag, que s'ha creat un lloc en el món de les arts que s'ha anat separant de les seves arrels per aconseguir una estètica única i pròpia identificable i interpretable a través només de la visió de l'ara, sense haver de conèixer les referències o la procedència.
PRIMERA IDEA PRÀCTICA ARTÍSTICA
A la nostra pràctica artística volem grabar un vídeo d’una duració d'uns 2 minuts en el qual es combinin plans de dues escenes diferents: en primer lloc, un pla zenital on es veurà un gran llençol on pintarem un quadre a l’estil dels Shaped Canvas de Frank Stella, i per altra banda, un primer pla de la cara d’una nosaltres, que estarem maquillant amb un estil drag. Es combinaran plans de ambdós escenes a càmara ràpida, per tal de mostrar una comparació entre el moviment de l’abstracció post-pictòrica amb el de la cultura drag. Acompanyarem el vídeo amb música, com també una veu en off que explicarà algunes característiques d’aquest corrent que també son aplicables a la cultura drag.
El nostre projecte pretén comparar el corrent de l'abstracció postpictòrica amb la cultura drag, alegant que en ambdós la forma té una importància en si mateixa, ja que l'abstracció postpictòrica es basa en els colors i la forma, dient que la pintura en si mateixa ja té valor, i en la cultura drag l'aspecte visual i el maquillatge adquireix també un significat en ell mateix. Amb aquesta comparació pretenem acostar l'abstracció postpictòrica a l'actualitat i fer memorable les seves característiques mitjançant la cultura drag, que avui en dia ha pres una importància cada cop més gran a les xarxes i mitjans audiovisuals, però la qual perdura des de fa molts anys, exisint a la mateixa vegada que l'abstracció postpictòrica.
Durada: 2 minuts
Lloc: escena 1- garatge / escena 2: espai amb fons neutre
Muntatge: combinació de les dues escenes alternadament, càmara ràpida
Material: escena 1: llençol, pintura / escena 2: maquillatge
IDEA FINAL
Després de veure que molta gent estava fent un vídeo i que per tant hi hauria poques televisions disponibles, vam decidir portar la nostra idea a la performance. El mateix procés que voliem mostrar en el vídeo, de la producció d'un quadre a la vegada que el procés de maquillatge d'una drag queen, vam decidir dur-lo a terme en directe, amb una de nosaltres pintant el quadre mentre l'altra es maquillava. Així la gent podia veure el procés de manera paralel·la i comparar-lo. A més, durant el procés, vam gravar un vídeo que mostra tota la feina feta durant el Matinal d'Arts.
MATINAL D'ARTS
CONCLUSIONS
Aquest no ha estat un procés fàcil. Gens. Tenint en compte les nostres disponibilitats i el temps, estem orgulloses del resultat final. Sens dubte, però, hem passat per diverses idees que hem anat descartant a l'hora de realitzar el projecte ja sigui per manca de temps, material o espais. Finalment, però, vam trobar la nostra pràctica ideal! Haviem pensat de fer vídeos amb música i diverses creacions però mai ens acabaven de convèncer del tot. Finalment vam veure que el que realment voliem i ens venia de gust fer era una pràctica en directe, que tingués un procés apreciable i alhora una comparació rica en significat; d'aquí va néixer la nostra idea. A més a més, amb el moviment actual de Drag que s'està extenent per tot el món i popularitzant encara més, vam creure que era una gran idea poder portar-ho a l'institut per poder-ho aproximar més a tots i totes aquelles alumn@es que encara no tenen el moviment Drag gens integrat ni interioritzat com a quelcom normal i alhora artístic!
Les interaccions amb el públic van ser força bones. És veritat que no hi havia una gran interecció ''verbal'' però totes les alumnes es quedaven parades prop d'on erem situades mirant bocabadades ja que el fet del maquillatge i veure la irina maquillant-se i transformant.se els cridava molt l'atenció.
Encara que la pràctica convidava a mirar i observar molt, alguns curiosos es van apropar a preguntar què era exactament el que feiem, i vam poder tenir la oportunitat d'explicar la comparació detalladament, de manera que n'estem orgulloses. Creiem que va ser una manera de poder apropar a joves a tot el que implica crear i apreciar l'art.
Les interaccions amb el públic van ser força bones. És veritat que no hi havia una gran interecció ''verbal'' però totes les alumnes es quedaven parades prop d'on erem situades mirant bocabadades ja que el fet del maquillatge i veure la irina maquillant-se i transformant.se els cridava molt l'atenció.
Encara que la pràctica convidava a mirar i observar molt, alguns curiosos es van apropar a preguntar què era exactament el que feiem, i vam poder tenir la oportunitat d'explicar la comparació detalladament, de manera que n'estem orgulloses. Creiem que va ser una manera de poder apropar a joves a tot el que implica crear i apreciar l'art.
Comentarios
Publicar un comentario