GLOSSARI
2N TRIMESTRE
- Escultura social: Concepte d'art establert per l'artista conceptual i polític Joseph Beuys. Va crear el terme per il·lustrar la seva idea de l'art com a potencial per transformar la societat. La idea central d'un 'escultor social' és un artista que crea estructures en la societat usant llenguatge, pensament, acció i objectes.
- Documenta 7: La setena edició de documenta, una quinquennial exposició d'art contemporani. Es va celebrar entre el 19 de juny i el 28 d'octubre de 1982 a Kassel, Alemanya. El director artístic va ser Rudi Fuchs.
- Minimal art: terme utilitzat per primera vegada l'any 1965 per Richard Wollheim per referir-se a aquelles obres d'art en les que predominava la idea sobre la seva manufactura. Va néixer a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, especialment a Nova York als anys 60.
- Modernitat: el concepte de modernitat abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catolicisme.
- Postmodernitat: a postmodernitat és un conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del segle XX com a resposta als paradigmes de la modernitat, la ideologia heretada des de l'edat moderna i que inclou el racionalisme, l'existència d'una veritat única, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc ric del món occidental actual, a més del capitalisme i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització. En oposició, el postmodernisme pretén no tenir cap metanarrativa central ni un cànon estètic únic. Inclou el moviment New Age.
- Conceptual art: moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos la idea és l'obra en si mateixa i, al segle XXI, alguns artistes l'han dut fins a l'extrem d'exposar únicament un text escrit amb la idea, perquè tota la part visual es generi a la ment de l'espectador. Continua sent present en molts corrents artístics.
- Land art: moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra.
- Abstracció postpictòrica: terme creat pel crític d'art Clement Greenberg com a títol d'una exposició de la qual fou comissari al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1964. Greenberg havia percebut que hi havia un nou moviment en la pintura que derivava de l'Expressionisme abstracte dels anys 40 i els 50 però que «afavoria l'obertura o claredat» en oposició a les superfícies pictòricament denses d'aquell estil pictòric.
- Nou realisme francès: moviment de la pintura dels anys 60 creat pel pintor Yves Klein i el crític d'art Pierre Restany que proposa un retorn a la realitat fugint de l'art abstracte de l'època.
- Pop art: moviment artístic sorgit a la fi dels anys 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves característiques són l'ocupació d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. Subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum.
- Performance: mostra escènica, moltes vegades amb un important factor d'improvisació, en què la provocació o la sorpresa, així com el sentit de l'estètica, juguen un paper principal.
- Fluxus: xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre altres.
- Body art: disciplina artística que pren al cos de l'ésser humà com a suport per a la creació d'obres o com a vehicle d'expressió.
- Accionisme vienès: curt i polèmic moviment artístic del segle XX. Es tracta d'un dels aportaments més inquietants i radicals de l'art austríac d'avantguarda, i pot entendre's com una de les conseqüències dels esforços que els artistes de la dècada de 1960 portaven a terme per portar l'art al terreny de l'acció.
- Décollage: tècnica artística oposada al collage; en lloc de construir una imatge amb la suma d'altres imatges, com en el collage, consisteix a construir una nova obra arrencant o esquinçant parts de l'original, veient part de la imatge de darrere.
- Combine paintings: obra d'art que incorpora diversos objectes en una superfície de lona pintada, creant una mena d'híbrid entre la pintura i l'escultura.
- Site specific: obra d'art creada per existir en un lloc determinat. Normalment, l'artista té en compte la ubicació mentre planeja i crea l'obra d'art. L'art específic del lloc es produeix tant per artistes comercials com independentment i pot incloure alguns exemples de treballs com escultura, graffiti de plantilla, equilibri de roques i altres formes d'art. Les instal·lacions es poden trobar en àrees urbanes, entorns naturals remots o sota l'aigua.
- Pintura monocroma: obra sobre tela, taula o paret, composta amb un únic color o en blanc i negre.
- Hard edge: gènere artístic que s'expressa bàsicament mitjançant tècniques pictòriques en què es troben transicions abruptes entre àrees de color, que generalment són d'un sol color, sovint primari, invariable. Les transicions de color es donen moltes vegades al llarg de línies rectes.
- Shaped canvas: Els llenços en els quals s'hi pinten les obres es poden moldejar alterant el seu contorn, alhora que conserven la seva planitud.
- Fotomuntatge: retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920.
- Còmic: narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica. Per fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics.
- Serigrafia: procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot considerar un gravat. Es realitza mitjançant estergit, a través d'un teixit poròs, pel qual un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura. Pot imprimir-se sobre gran varietat de materials.
1R TRIMESTRE
INFORMALISME:
Moviment artístic que abasta totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França, Espanya i Itàlia durant la segona postguerra mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte americà. El moviment va ser batejat per Juan Eduardo Cirlot, qui va ser el seu principal ideòleg.
EXPRESSIONISME ABSTRACTE:
Corrent artístic que expressa la reacció contra l’art abstracte geomètric. Fou creat a la postguerra (1945) i defensà l’expressió per damunt de l’estètica.
ART INFORMEL:
Estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950. Fou una reacció al cubisme i es caracteritza per una pinzellada espontània, degoteigs i taques de pintura directament provinents del tub, i de vegades gargots que recorden la cal·ligrafia.
ART AUTRE:
Tendència dominant de l'art abstracte dels anys quaranta i cinquanta caracteritzada per un enfocament improvisatori i una tècnica molt gestual.
PINTURA MATÈRICA:
Corrent pictòrica, dins de l'informalisme europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Es va desenvolupar des de finals dels anys quaranta i principis dels anys cinquanta. La seva característica principal és ser una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses a les tradicionals, incloent en el quadre sorra, arpillera, ferralla, parracs, fusta, serradures, vidre o guix. A més d'afegir-aquests materials no tradicionals, els pintors actuen sobre l'obra destruint en part amb talls, perforacions o estrips.
GRATTAGE:
Tècnica de la pintura surrealista en què la pintura es desprèn de la tela mitjançant estrips , creant una textura especial amb efecte de relleu o tercera dimensió.
COLLAGE:
Tècnica artística que consisteix a acoblar diversos elements en un to unificat. El terme s'aplica sobretot a la pintura, però per extensió es pot referir a qualsevol altra manifestació artística, com la música, el cinema, la literatura o el videoclip.
FROTTAGE:
Tècnica artística que consisteix a fregar un llapis sobre un full col·locada sobre un objecte, aconseguint una impressió de la forma i textura d'aquest objecte. Es pot fer també amb llapis de colors, o pintar sobre el primer esbós.
ASSEMBLAGE:
Procés artístic en el qual s'aconsegueix la tridimensionalitat col·locant diferents objectes-no-artístics molt propers uns als altres. Cal recalcar que aquests objectes dels quals es componen aquestes obres comparteixen la característica que no han estat dissenyats amb fins estètics sinó que han estat redescoberts pels artistes que els incorporen a les seves obres, de manera conjunta o de forma individual, per aconseguir expressar un missatge o emoció.
ART BRUT:
Art creat fora dels límits de la cultura oficial, que desenvolupa la seva tasca creativa sense cap contacte amb les institucions artístiques establertes, responent a una forta motivació intrínseca i fent ús freqüentment de materials i tècniques inèdits.
Art creat fora dels límits de la cultura oficial, que desenvolupa la seva tasca creativa sense cap contacte amb les institucions artístiques establertes, responent a una forta motivació intrínseca i fent ús freqüentment de materials i tècniques inèdits.
OBJECTIVITAT:
La capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal
La capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal
SUBJECTIVITAT:
Propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
ACTION PAINTING:
Tècnica pictòrica que sorgeix al segle XX dins de la pintura no figurativa. Intenta expressar mitjançant el color i la matèria del quadre, sensacions com ara el moviment, la velocitat, l'energia. Són molt importants el color i els materials no específicament pictòrics amb què es treballa (sorra, filferro ...) per aconseguir un aspecte peculiar en la superfície del quadre.
Tècnica pictòrica que sorgeix al segle XX dins de la pintura no figurativa. Intenta expressar mitjançant el color i la matèria del quadre, sensacions com ara el moviment, la velocitat, l'energia. Són molt importants el color i els materials no específicament pictòrics amb què es treballa (sorra, filferro ...) per aconseguir un aspecte peculiar en la superfície del quadre.
DRIPPING:
Tècnica pictòrica característica de l'Action Painting que consisteix a deixar degotar la pintura sobre la tela estesa a terra des d'un contenidor foradat o s'escampa mitjançant esquitxades, directament amb les mans o mitjançant l'ús de pinzells o qualsevol altre instrument.
Tècnica pictòrica característica de l'Action Painting que consisteix a deixar degotar la pintura sobre la tela estesa a terra des d'un contenidor foradat o s'escampa mitjançant esquitxades, directament amb les mans o mitjançant l'ús de pinzells o qualsevol altre instrument.
COLOR FIELD:
Estil de pintura abstracta que es va inspirar del modernisme europeu caracteritzat, principalment, per amplis camps de color llis i sòlid, estesos o tenyits en el llenç, creant àrees de superfície uniforme i un pla llis d'imatge.
Estil de pintura abstracta que es va inspirar del modernisme europeu caracteritzat, principalment, per amplis camps de color llis i sòlid, estesos o tenyits en el llenç, creant àrees de superfície uniforme i un pla llis d'imatge.
ESPACIALISME:
Moviment artístic fundat per l'artista Lucio Fontana el 1946, poc després de la Segona Guerra Mundial, un dels aspectes més rellevants del qual era la creació d'espais fent servir la matèria, la massa i el buit, i també mitjançant el contrast de colors i llum, fent servir empastats sobre les teles i incisions a la tela.
Moviment artístic fundat per l'artista Lucio Fontana el 1946, poc després de la Segona Guerra Mundial, un dels aspectes més rellevants del qual era la creació d'espais fent servir la matèria, la massa i el buit, i també mitjançant el contrast de colors i llum, fent servir empastats sobre les teles i incisions a la tela.
SURREALISME:
El moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests. S'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
El moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests. S'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
PERCEPCIÓ VISUAL:
Capacitat d'interpretar la informació i l'entorn dels efectes de la llum visible (efecte òptic) que arriba a l'ull.
Capacitat d'interpretar la informació i l'entorn dels efectes de la llum visible (efecte òptic) que arriba a l'ull.
TROMPE-L’OEIL:
Obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística. La confusió dels elements del suport de l'obra amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista fent l'obra fixa i inamovible.
Obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística. La confusió dels elements del suport de l'obra amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista fent l'obra fixa i inamovible.
CONSTRUCTIVISME RUS:
Moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.
Moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.
ART CINÈTIC:
Corrent d'art en què les obres tenen moviment o semblen tenir-ne. És una tendència de les pintures i les escultures contemporànies creades per produir una impressió de moviment.
Corrent d'art en què les obres tenen moviment o semblen tenir-ne. És una tendència de les pintures i les escultures contemporànies creades per produir una impressió de moviment.
OPTICAL ART:
Corrent artístic abstracte, basada en la composició pictòrica de fenòmens purament òptics, sensacions de moviment en una superfície bidimensional, enganyen a l'ull humà mitjançant il·lusions òptiques. S'utilitzen estructures de repetició amb un ordre clar.
Corrent artístic abstracte, basada en la composició pictòrica de fenòmens purament òptics, sensacions de moviment en una superfície bidimensional, enganyen a l'ull humà mitjançant il·lusions òptiques. S'utilitzen estructures de repetició amb un ordre clar.
PUNTILLISME:
Tècnica de pintura que apareix per primera vegada el 1883, encapçalat pel pintor neoimpressionista Georges Seurat. El procediment emprat per aquests artistes, consistent en posar punts de colors purs, en lloc de pinzellades sobre la tela, va ser el resultat dels estudis cromàtics portats a terme per Georges Seurat (1859-1891), pintor francès, qui el 1883 va arribar a la divisió de tons per la posició de tocs de color que, mirats a una certa distància, creen en la retina les combinacions desitjades.
Tècnica de pintura que apareix per primera vegada el 1883, encapçalat pel pintor neoimpressionista Georges Seurat. El procediment emprat per aquests artistes, consistent en posar punts de colors purs, en lloc de pinzellades sobre la tela, va ser el resultat dels estudis cromàtics portats a terme per Georges Seurat (1859-1891), pintor francès, qui el 1883 va arribar a la divisió de tons per la posició de tocs de color que, mirats a una certa distància, creen en la retina les combinacions desitjades.
IMPRESSIONISME:
Moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Encara que el terme impressionisme s'aplica en diferents arts com la música i la literatura, el seu vessant més conegut, i aquell que en va ser el precursor, és el de la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes que hi són a sota.
Moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Encara que el terme impressionisme s'aplica en diferents arts com la música i la literatura, el seu vessant més conegut, i aquell que en va ser el precursor, és el de la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes que hi són a sota.
ORFISME:
tendència que surt del cubisme per a proclamar la supremacia del color. El terme va ser creat pel poeta francès Guillaume Apollinaire per designar la pintura del matrimoni Delaunay.
tendència que surt del cubisme per a proclamar la supremacia del color. El terme va ser creat pel poeta francès Guillaume Apollinaire per designar la pintura del matrimoni Delaunay.
NEOPLASTICISME:
Moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.
Moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.
STABILES:
Tipus d'escultura abstracta estacionària, desenvolupada per l'artista nord-americà Alexander Calder del segle XX i generalment caracteritzada per simples formes executades en xapa. El terme es va aplicar posteriorment a obres similars d'altres artistes.
Tipus d'escultura abstracta estacionària, desenvolupada per l'artista nord-americà Alexander Calder del segle XX i generalment caracteritzada per simples formes executades en xapa. El terme es va aplicar posteriorment a obres similars d'altres artistes.
MOBILES:
Model d’escultura abstracte que té peces mòbils, impulsades per motors o per la força natural dels corrents d'aire.
ART ABSTRACTE:
Estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX. L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.
Estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX. L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.
PERSISTÈNCIA RETINIANA:
Fenomen visual descobert pel científic belga Joseph Plateau que demostra com una imatge roman a la retina humana una dècima de segon abans de desaparèixer completament. En virtut d'aquest fenomen les imatges es superposen a la retina i el cervell les "enllaça" com una sola imatge visual mòbil i contínua. El cinema aprofita aquest efecte i provoca aquest "enllaç" projectant més de deu imatges per segon (generalment a 24), el que genera al nostre cervell la il·lusió de moviment.
Fenomen visual descobert pel científic belga Joseph Plateau que demostra com una imatge roman a la retina humana una dècima de segon abans de desaparèixer completament. En virtut d'aquest fenomen les imatges es superposen a la retina i el cervell les "enllaça" com una sola imatge visual mòbil i contínua. El cinema aprofita aquest efecte i provoca aquest "enllaç" projectant més de deu imatges per segon (generalment a 24), el que genera al nostre cervell la il·lusió de moviment.
DADAISME:
Moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
Moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
INSTAL·LACIÓ
Gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privats.
Gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privats.
VIDEOART
Activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional. El material audiovisual que es produeix es pot exposar una galeria d'art o museu, així com també pot formar part d'una performance, un happening, un espectacle o pot haver-se creat exclusivament per difondre's per Internet. Es tracta d'un mitjà flexible en canvi constant que evoluciona juntament amb les possibilitats tecnològiques i artístiques de cada moment.
Activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional. El material audiovisual que es produeix es pot exposar una galeria d'art o museu, així com també pot formar part d'una performance, un happening, un espectacle o pot haver-se creat exclusivament per difondre's per Internet. Es tracta d'un mitjà flexible en canvi constant que evoluciona juntament amb les possibilitats tecnològiques i artístiques de cada moment.
READYMADE:
Art creat a partir de l'ús no disfressat d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària.
Art creat a partir de l'ús no disfressat d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària.
ABSTRACCIÓ LÍRICA:
Tendència contrària a l'abstracció geomètrica que emfatitza l'expressivitat dels colors, les formes i la matèria, sense mostrar referències directes de la realitat i amb la finalitat de provocar emocions en l'espectador.
Comentarios
Publicar un comentario