ARTISTES
2N TRIMESTRE
On Kawara
On Kawara va ser un artista conceptual japonès que va viure a Nova York des de 1965. Va participar en moltes exposicions individuals i col·lectives, incloent la Biennal de Venècia el 1976. Kawara pertanyia a una generació internacional d'artistes conceptuals que van començar a sorgir a mitjans 1960s. Aquests artistes pretenien separar l'art de l'emoció personal, reduint-lo a només informació o idea pura, com també reduir l'objecte artístic. Juntament amb Lawrence Weiner, Joseph Kosuth, Hanne Darboven i altres, Kawara va donar un protagonisme especial al llenguatge.
George Maciunas
George Maciunas va ser un artista lituà nord-americà. Va ser membre fundador i coordinador central de Fluxus, una comunitat internacional d'artistes, arquitectes, compositors i dissenyadors.
Allan Kaprow
Allan Kaprow va ser un pintor dels Estats Units pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance. Va ajudar a desenvolupar les instal·lacions artístiques i els happenings cap a finals dels anys cinquanta i seixanta. Els seus happenings, prop de dos-cents, van anar evolucionant al llarg dels anys. Amb el temps, Kaprow va canviar la seva pràctica en el que ell va anomenar «Activitats», relacionant íntimament obres per a un o diversos jugadors i dedicades a l'examen de les conductes i hàbits quotidians d'una manera quasi indistingible de la vida ordinària. Alhora, la seva obra influeix en Fluxus, l'art de performance i la instal·lació artística.
Robert Rauschenberg
Robert Milton Ernest Rauschenberg fou un pintor i artista estatunidenc, que va adquirir certa notorietat el 1950 en la transició des de l'expressionisme abstracte al Pop-Art, del qual era un dels principals representants al seu país.
Rauschenberg es va fer famós amb les seves Combines de 1950, en les quals va emprar materials no tradicionals i objectes diferents d'una manera innovadora per l'època. Si bé les Combines eren alhora pintura i escultura, Rauschenberg també va treballar amb fotografia, gravat, paper i performances.
El 1953, Rauschenberg va atordir el món de l'art esborrant un dibuix de De Kooning. El 1964, va ser el primer artista nord-americà a guanyar el Gran Premi en la Biennal de Venècia (Mark Tobey i James Whistler havien guanyat el Premi de Pintura). Des de llavors va gaudir d'un cert grau de suport institucional. El 1998 va guanyar el Praemium Imperiale de pintura. Darrerament vivia i treballava entre Nova York i Captiva Island (Florida), on va morir d'un atac de cor el 2008.
Rauschenberg es va fer famós amb les seves Combines de 1950, en les quals va emprar materials no tradicionals i objectes diferents d'una manera innovadora per l'època. Si bé les Combines eren alhora pintura i escultura, Rauschenberg també va treballar amb fotografia, gravat, paper i performances.
El 1953, Rauschenberg va atordir el món de l'art esborrant un dibuix de De Kooning. El 1964, va ser el primer artista nord-americà a guanyar el Gran Premi en la Biennal de Venècia (Mark Tobey i James Whistler havien guanyat el Premi de Pintura). Des de llavors va gaudir d'un cert grau de suport institucional. El 1998 va guanyar el Praemium Imperiale de pintura. Darrerament vivia i treballava entre Nova York i Captiva Island (Florida), on va morir d'un atac de cor el 2008.
Edward Kienholz
Edward Kienholz va ser un artista d'instal·lacions i escultor nord-americà. El seu treball va ser molt crític amb aspectes de la vida moderna. A partir de 1972, va reunir gran part de la seva obra artística en estreta col·laboració amb la seva parella artística i la seva cinquena esposa, Nancy Reddin Kienholz. Al llarg de gran part de la seva carrera, el treball dels Kienholz va ser més apreciat a Europa que als seus Estats Units, tot i que els museus nord-americans van destacar el seu art des dels anys noranta.
Jean Tinguely
Jean Tinguelyva ser un pintor i escultor suís. És conegut sobretot per les seves màquines escultòriques d'art cinètic, en la tradició Dada; conegudes oficialment com a metamecànics. L'art de Tinguely satiritzava la sobreproducció sense sentit de béns materials en la societat industrial avançada. Tinguely va créixer a Basilea, però es va traslladar a França el 1952 amb la seva primera dona, l'artista suïssa Eva Aeppli, per tal de seguir la seva carrera artística. Formava part de l'avantguarda parisenca de mitjan segle XX i va ser un dels artistes que va signar el manifest del Nou Realisme el 1960.
La seva obra més coneguda és una escultura que s'autodestrueix, titulada Homenatge a Nova York (1960), només parcialment destruïda, al Museu d'Art Modern de Nova York, encara que la seva obra posterior, Estudi per una fi del món Núm. 2 (1962), va detonar amb èxit davant d'una audiència reunida en un desert als afores de Las Vegas.
La seva obra més coneguda és una escultura que s'autodestrueix, titulada Homenatge a Nova York (1960), només parcialment destruïda, al Museu d'Art Modern de Nova York, encara que la seva obra posterior, Estudi per una fi del món Núm. 2 (1962), va detonar amb èxit davant d'una audiència reunida en un desert als afores de Las Vegas.
John Cage
John Cage fou un compositor estatunidenc. Pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals, com la creació del piano preparat. Cage va ser una de les principals figures de l’avantguarda de la post-guerra. També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna, especialment a partir de la col·laboració amb el ballarí i coreògraf Merce Cunningham, que esdevindria la seva parella sentimental fins a la seva mort.
Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música del segle XX dotant-la d'un llenguatge caòtic, continuant la trajectòria d'Edgar Varèse i Charles Ives.
Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música del segle XX dotant-la d'un llenguatge caòtic, continuant la trajectòria d'Edgar Varèse i Charles Ives.
Merce Cunningham
Merce Cunningham va ser un pintor, ballarí i coreògraf estatunidenc. Cunningham va rebre la seva primera formació formal en dansa i teatre a la Cornish School (actualment, la Cornish College of the Arts) en Seattle. Des de 1939 fins a 1945, fou solista a la companyia de Martha Graham.
Va presentar el seu primer concert solista a Nova York amb John Cage a l'abril de 1944. La Merce Cunningham Dance Company es va formar al Black Mountain College a l'estiu del 1953. Des d'aquesta època, Cunningham va coreografiar prop de 200 obres per la seva companyia. L'any 1973 va coreografiar Un jour ou deux pel ballet de l'Òpera de París, amb música de Cage i decorats de Jasper Johns.
Va presentar el seu primer concert solista a Nova York amb John Cage a l'abril de 1944. La Merce Cunningham Dance Company es va formar al Black Mountain College a l'estiu del 1953. Des d'aquesta època, Cunningham va coreografiar prop de 200 obres per la seva companyia. L'any 1973 va coreografiar Un jour ou deux pel ballet de l'Òpera de París, amb música de Cage i decorats de Jasper Johns.
Una altra obra seva destacada, Interscape, interpretada per primer cop l'any 2000, va unir Cunningham amb el seu anterior col·laborador Robert Rauschenberg, qui va dissenyar el decorat i els vestuaris de la dansa, amb música de John Cage que fou la seva parella fins a la seva mort l'any 1992.
Joseph Kosuth
Joseph Kosuth és un artista estatunidenc nascut el 1945. Després d'estudiar a la seva ciutat natal i a la School of Visual Arts de Nova York, Joseph Kosuth va esdevenir el líder destacat del nou art conceptual. Donant un pas més en les propostes de Marcel Duchamp a partir dels seus ready-mades, es va proposar treure a l'art del parany de l'encadenament a què el sotmeten les formes, que, segons ell, el tenen reduït a meres aparences, per portar-lo al concepte.
Amb obres com Una i tres cadires (1965, Museu Nacional d'Art Modern, Centre Georges Pompidou, París), on apareix una fotografia d'una cadira plegable a mida real, i la pròpia cadira al costat de la definició del terme cadira treta d'un diccionari , es proposa captar la naturalesa lingüística de tota obra d'art. D'aquesta manera, contribueix a la dissolució de la pràctica artística en el terreny de la filosofia i el llenguatge.
Amb obres com Una i tres cadires (1965, Museu Nacional d'Art Modern, Centre Georges Pompidou, París), on apareix una fotografia d'una cadira plegable a mida real, i la pròpia cadira al costat de la definició del terme cadira treta d'un diccionari , es proposa captar la naturalesa lingüística de tota obra d'art. D'aquesta manera, contribueix a la dissolució de la pràctica artística en el terreny de la filosofia i el llenguatge.
Yoko Ono
Yoko Ono Lennon, nascuda el 18 de febrer de 1933, és una artista japonesa nascuda a Tòquio (Japó). Yoko Ono és una de les més importants artistes d'avantguarda de la dècada del 1960. Era membre del col·lectiu Fluxus. És considerada una de les artistes que més influència van tenir en la creació de la cultura punk. Entre el 1951-1954 Yoko Ono va ser admesa a la Gakushuin University com a primera estudiant dona en filosofia. En aquesta institució, coneix l'existencialisme, el marxisme i d'altres disciplines filosòfiques, a més a més d'idees pacifistes, conceptes que seran molt influents en la seva obra. Va estudiar també al Sarah Lawrence College i es va involucrar en l'escena dels artistes del centre de la ciutat de Nova York, que incloïa el grup Fluxus.
Marina Abramovic
Marina Abramovic és una artista sèrbia de performance que va començar la seva carrera a començaments dels anys 1970. Activa per més de tres dècades, recentment ha estat descrita per si mateixa com l'«Àvia de l'art de la performance». El treball d'Abramović explora la relació entre l'artista i l'audiència, els límits del cos, i les possibilitats de la ment, dins de l'art efímer.
Joseph Beuys
Fou un artista alemany, principalment escultor i que destacà pels seus happenings. És un dels co-fundadors del moviment Fluxus. Defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. La seva intervenció a Documenta 7 a Kassel consistí a plantar 7000 roures amb un marcador de basalt en cadascun d'ells. Beuys feu també una defensa del potencial curatiu de l'art i del poder universal de la creativitat humana. Reivindicà el paper del xaman. En un marc estètic més ampli el seu treball s'inscriu en certa tradició hereva del romanticisme alemany. Entre 1961 i 1972 va ser professor a la mateixa Kunstakademie de Düsseldorf, molt influent i compromès. Entre els seus alumnes hi trobem Jörg Immendorff, Blinky Palermo, Anselm Kiefer i Imi Knoebel. Una figura carismàtica i polèmica, la naturalesa i el valor de la contribució de Beuys a l'art occidental ha creat una ferma i sovint polaritzada discussió entre els cercles artístics.
Donald Judd
Artista, teòric i crític d'art estatunidenc. La seva obra es va basar en l'espai i la realitat. Judd va començar a treballar com a pintor, però el seu treball va evolucionar vers objectes independents en tres dimensions, sobre sòl o paret que usen formes geomètriques senzilles, sovint repetides, que al seu torn exploren l'espai i l'ús de l'espai en què es troben. A partir de 1963, Judd va començar a fer servir colors més cridaners i diferents materials per si mateixos. Entre altres materials que va utilitzar durant la seva carrera abunden el metall, el contraxapat, i el plexiglas. En altres obres, va utilitzar ciment i blocs d'atovó. Sovint Judd és classificat com un artista minimalista, però ell mateix es va oposar a acceptar el terme com identificatiu de la seva obra.
El 1979 amb l'ajut de la Dia Art Foundation Judd va comprar una extensió de 1.4 km² al desert prop de Marfa, Texas incloent-hi antics edificis de l'exèrcit americà i hi va crear un taller, obres d'interior i exterior. La Chinati Foundation es va establir el 1986 en aquest lloc i és una fundació artística sense ànim de lucre, dedicada a l'obra de Judd i els seus contemporanis.
El 1979 amb l'ajut de la Dia Art Foundation Judd va comprar una extensió de 1.4 km² al desert prop de Marfa, Texas incloent-hi antics edificis de l'exèrcit americà i hi va crear un taller, obres d'interior i exterior. La Chinati Foundation es va establir el 1986 en aquest lloc i és una fundació artística sense ànim de lucre, dedicada a l'obra de Judd i els seus contemporanis.
Carl Andre
Escultor dels Estats Units, figura prominent dins del moviment conegut com a minimalisme.
Andre va néixer a Quincy (Massachusetts), i entre 1951 i 1953 va estudiar en l'Acadèmia Phillips d'Andover (Massachusetts), dirigida per Maud i Patrick Morgan. El 1957 es va traslladar a viure a Nova York, on va conèixer Frank Stella amb el que va compartir estudi el 1959. Va treballar durant quatre anys per a la companyia Pennsilvània Railway, abans d'assolir la fama internacional com minimalista a la fi de la dècada de 1960.
Les primeres obres d'Andre, com L'última escala (1959, Tate Gallery, Londres), mostraven una forta influència de les escultures de Constantin Brancusi. L'any 1964 forma part de la mostra col·lectiva 8 Youngs Americans en què poden veure's ja, obres de diferents escultors seguint un llenguatge minimalista. Durant el 1965 exposa per primera vegada de forma individual a la Galeria Tibor de Nagy. La seva obra va ser inclosa en Documenta IV i en Documenta VII, a Kassel. Va treballar amb objectes idèntics produïts en sèrie amb els quals arranjava l'obra segons un sistema de mòduls matemàtics, reflectint la repetició d'unitats, com a vagons i vagons llit en un ferrocarril.
La Tate Gallery l'any 1972 va adquirir l'obra Equivalent VIII (1966, més tard destruïda i refeta el 1969), que consisteix en una sèrie de 120 maons disposats en un rectangle sobre el terra del museu i que haurien de provocar, quatre anys més tard, una polèmica a la premsa. Andre va treballar amb una gran diversitat de materials, incloses plaques de metall i de fusta.
Andre va néixer a Quincy (Massachusetts), i entre 1951 i 1953 va estudiar en l'Acadèmia Phillips d'Andover (Massachusetts), dirigida per Maud i Patrick Morgan. El 1957 es va traslladar a viure a Nova York, on va conèixer Frank Stella amb el que va compartir estudi el 1959. Va treballar durant quatre anys per a la companyia Pennsilvània Railway, abans d'assolir la fama internacional com minimalista a la fi de la dècada de 1960.
Les primeres obres d'Andre, com L'última escala (1959, Tate Gallery, Londres), mostraven una forta influència de les escultures de Constantin Brancusi. L'any 1964 forma part de la mostra col·lectiva 8 Youngs Americans en què poden veure's ja, obres de diferents escultors seguint un llenguatge minimalista. Durant el 1965 exposa per primera vegada de forma individual a la Galeria Tibor de Nagy. La seva obra va ser inclosa en Documenta IV i en Documenta VII, a Kassel. Va treballar amb objectes idèntics produïts en sèrie amb els quals arranjava l'obra segons un sistema de mòduls matemàtics, reflectint la repetició d'unitats, com a vagons i vagons llit en un ferrocarril.
La Tate Gallery l'any 1972 va adquirir l'obra Equivalent VIII (1966, més tard destruïda i refeta el 1969), que consisteix en una sèrie de 120 maons disposats en un rectangle sobre el terra del museu i que haurien de provocar, quatre anys més tard, una polèmica a la premsa. Andre va treballar amb una gran diversitat de materials, incloses plaques de metall i de fusta.
Richard Serra
Escultor minimalista estatunidenc, fill de pare mallorquí, conegut per treballar amb grans peces d'acer patinable. Va estudiar Literatura a la Universitat de Berkeley, entre 1957 i 1961. Posteriorment va estudiar Art a la Universitat Yale. Mentre vivia a la costa oest, es mantenia treballant en una fàbrica d'acer, activitat que va influir en el seu treball.
nicialment, els treballs de Serra eren completament abstractes; obres fetes amb plom fos llançat contra la paret d'un estudi o d'un espai de l'exposició, un clar exemple del process art. Tanmateix, és més conegut per les seves construccions minimalistes de grans fulles d'acer corten.
Molts d'aquests trossos accentuen el pes i la naturalesa dels materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir en un cert termini. Les seves escultures d'acer en exteriors, porten un procés inicial d'oxidació, però passats de 8 a 10 anys, aquest color es manté relativament estable.
El 1981, Serra instal·la el Tilted Arc a Nova York, un mur d'acer de 3,5 metres d'alçada corbat suaument a la plaça federal de la ciutat. Hi va haver una gran controvèrsia sobre la instal·lació des del primer dia, en gran part pel fet que els treballadors dels edificis que envoltaven la plaça es van queixar pel fet que la paret d'acer obstruïa el pas a través de la plaça. Una audiència pública el 1985 va votar a favor que el treball fos retirat, però Serra va al·legar que l'escultura estava al seu lloc específic i que no es podia posar en qualsevol altre lloc. Serra va publicar una declaració famosa on va dir, "Treure el treball seria destruir-lo." Finalment, el 15 de març de 1989, l'escultura va ser desmuntada pels treballadors federals.
El 2000 va instal·lar el Charlie Brown, una escultura de 60 peus d'alçada ubicada a la nova central de l'empresa Gap Inc, a San Francisco. Per animar l'oxidació, els aspersors van ser ordenats inicialment cap a les quatre lloses fetes d'acer que componen el treball.
Un altre treball famós de Serra és gegantina escultura Snake, un trio de sinuoses fulles d'acer que creen una trajectòria corba, permanentment exposada a la galeria més gran del museu Guggenheim de Bilbao. El 2005, el museu va muntar una exposició de més treballs de Serra. No obstant això, no sempre li ha anat tan bé a Espanya. També el 2005, el Centre d'Art Reina Sofia a Madrid va anunciar que una de les seves escultures, de 38 tones, "havia estat perduda." Serra va realitzar gratis un duplicat, que va arribar al museu al desembre de 2008 i que està exposada al públic en la seva col·lecció permanent des de desembre de 2009.
L'estiu de 2005, Serra va tornar a San Francisco per instal·lar el seu primer treball públic en aquesta ciutat. Dues làmines d'acer de 50 peus d'alçada de 160 tones a l'espai obert principal del nou campus de la universitat de Califòrnia a San Francisco.
En la biennal de Whitney, el 2006, Serra va presentar un dibuix a llapis d'un pres d'Abu Ghraib amb el subtítol "STOP BUSH." Aquesta imatge va ser utilitzada més endavant pel museu Whitney per fer els cartells per la biennal. Els cartells van oferir una versió alterada del text en què es llegia "STOP B S."
Molts d'aquests trossos accentuen el pes i la naturalesa dels materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir en un cert termini. Les seves escultures d'acer en exteriors, porten un procés inicial d'oxidació, però passats de 8 a 10 anys, aquest color es manté relativament estable.
El 1981, Serra instal·la el Tilted Arc a Nova York, un mur d'acer de 3,5 metres d'alçada corbat suaument a la plaça federal de la ciutat. Hi va haver una gran controvèrsia sobre la instal·lació des del primer dia, en gran part pel fet que els treballadors dels edificis que envoltaven la plaça es van queixar pel fet que la paret d'acer obstruïa el pas a través de la plaça. Una audiència pública el 1985 va votar a favor que el treball fos retirat, però Serra va al·legar que l'escultura estava al seu lloc específic i que no es podia posar en qualsevol altre lloc. Serra va publicar una declaració famosa on va dir, "Treure el treball seria destruir-lo." Finalment, el 15 de març de 1989, l'escultura va ser desmuntada pels treballadors federals.
El 2000 va instal·lar el Charlie Brown, una escultura de 60 peus d'alçada ubicada a la nova central de l'empresa Gap Inc, a San Francisco. Per animar l'oxidació, els aspersors van ser ordenats inicialment cap a les quatre lloses fetes d'acer que componen el treball.
Un altre treball famós de Serra és gegantina escultura Snake, un trio de sinuoses fulles d'acer que creen una trajectòria corba, permanentment exposada a la galeria més gran del museu Guggenheim de Bilbao. El 2005, el museu va muntar una exposició de més treballs de Serra. No obstant això, no sempre li ha anat tan bé a Espanya. També el 2005, el Centre d'Art Reina Sofia a Madrid va anunciar que una de les seves escultures, de 38 tones, "havia estat perduda." Serra va realitzar gratis un duplicat, que va arribar al museu al desembre de 2008 i que està exposada al públic en la seva col·lecció permanent des de desembre de 2009.
L'estiu de 2005, Serra va tornar a San Francisco per instal·lar el seu primer treball públic en aquesta ciutat. Dues làmines d'acer de 50 peus d'alçada de 160 tones a l'espai obert principal del nou campus de la universitat de Califòrnia a San Francisco.
En la biennal de Whitney, el 2006, Serra va presentar un dibuix a llapis d'un pres d'Abu Ghraib amb el subtítol "STOP BUSH." Aquesta imatge va ser utilitzada més endavant pel museu Whitney per fer els cartells per la biennal. Els cartells van oferir una versió alterada del text en què es llegia "STOP B S."
Sol LeWitt
artista estatunidenc lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme. Els seus mitjans eren bàsicament la pintura, dibuix, i estructures (un terme que ell va preferir en comptes d'escultures).
Se l'ha relacionat molt amb el minimalisme i va ser un dels pioners de l'art conceptual i un dels seus teòrics més destacats. Les seves obres comprenen treballs en dues i tres dimensions, des de pintures murals (més de 1.200) a fotografies i centenars de dibuixos i estructures en forma de torres, piràmides, formes geomètriques i progressions, amb diferents grandàries. Sol LeWitt’s va fer servir estructures modulars derivades del cub des dels seus inicis.
El MoMA li va dedicar la seva primera retrospectiva en el 1978-79. Ha exposat als Països Baixos, Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França i Espanya, entre altres països.
El 2001 va realitzar el mural Splat, que decora una de les parets del vestíbul del CaixaForum Barcelona. Com en altres obres seves des de finals dels anys 60, ha estat executada per ajudants seguint les seves instruccions; d'aquesta manera, la funció de l'artista se centra en la idea l'obra i no en la seva realització material (art conceptual).
El MoMA li va dedicar la seva primera retrospectiva en el 1978-79. Ha exposat als Països Baixos, Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França i Espanya, entre altres països.
El 2001 va realitzar el mural Splat, que decora una de les parets del vestíbul del CaixaForum Barcelona. Com en altres obres seves des de finals dels anys 60, ha estat executada per ajudants seguint les seves instruccions; d'aquesta manera, la funció de l'artista se centra en la idea l'obra i no en la seva realització material (art conceptual).
1R TRIMESTRE
BILL VIOLA
Bill Viola és un videoartista contemporani nascut el 1951 a Nova York. És considerat un dels artistes més influents en l'ús dels nous mitjans electrònics audiovisuals. Treballa amb diferents formats, com videoinstal·lacions, ambients auditius i performance. Les seves obres solen parlar de temes com les experiències i preocupacions de la condició humana, com ara el naixement, la mort i la consciència.
EQUIPO CRÓNICA
Equipo Crónica va ser un grup de pintors espanyols, composat per Manolo Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo que va estar actiu des del 1963 fins al 1981. Aquest col·lectiu artístic es dedicava a la pintura figurativa, i es centrava en la crítica de la situació d'Espanya i la història de l'art. El franquisme és molt present en tota la seva obra, i s'inspiraven en obres clàssiques, com Las Meninas o El Guernica, que parodiaven per tal de fer arribar el seu missatge.
GUERRILLA GIRLS
Guerrilla Girls era el nom d'un conjunt d'artistes feministes nascut a Nova York el 1984. Van prendre aquest nom perquè feien servir tàctiques de guerrilla per promocionar la presència de la dona en l'art.
Les membres del grup originari sempre duien màscares de goril·la (un joc de paraules, ja que les paraules guerrilla i goril·la es pronuncien igual en anglès), i de forma puntual minifaldilles i mitges de xarxa. Comentaven que ningú del seu entorn (ni famílies ni companys ni marits) coneixien la seva identitat, tret dels seus perruquers. A més de desconèixer-se'n la identitat, també es desconeixia el nombre de membres del grup.
Actualment, les Guerrilla Girls ja no existeixen, però hi ha tres grups que s'anomenen i autoproclamen com a successors. Un d'ells és teatral i viatja per tot els Estats Units per denunciar la manca de papers per a les actrius tant en cinema com en teatre. Els altres dos grups són grups d'art visual i també denuncien la marginació de la dona en l'art.
KENNETH NOLAND
Treballa amb pintura acrílica aplicada directament sobre el llenç, amb el que crea obres en què els brillants colors juxtaposats produeixen un sentit de vibració òptica. Els seus principals temes són cercles concèntrics, galons, rombes i llargues llistes paral·leles, deixant sovint grans espais de llenç en blanc com a part integrant de la composició.S'interessa per l'adaptació de les zones de color als límits del marc del quadre. Al format de les seves obres, destaquen els diagonals i els enormes llenços rectangulars a força de franges de color superposades.
FRANK STELLA
Frank Stella és un pintor i gravador nascut el 1936 a Estats Units. És conegut per el seu treball en les àrees del minimalisme i l'abstracció post-pictòrica.
Sota la premissa de que la pintura és “una superfície plana amb pintura a sobre- res més”[5] emfatitza la pintura com a art en si mateix i no com a medi per a representar continguts de qualsevol tipus. Per aquesta raó és considerat un dels pares del Minimalisme.
Comentarios
Publicar un comentario